Aquesta pandèmia ens ha portat una “nova normalitat” que en l’àmbit de les Comunitats de Propietaris té importants incidències.
Una d’elles, i ara que s’aproxima l’estiu, és la que afecta les piscines tant de tipus comunitari situades a les zones mancomunades de la propietat, com les individuals que alguns veïns han començat a instal·lar a les seves terrasses comunitàries d’ús privatiu.
Respecte de les primeres el legislador ha regulat normativament el seu ús a través dels articles 44 i 45 de l’Ordre de Sanitat414/2020 de 16 de Maig, on es regula la reobertura de les piscines recreatives i s’estableixen les mesures d’higiene i prevenció.
Les piscines comunitàries només poden ser obertes quan la zona on es troba situada la seva propietat es troba en Fase 2 i s’ estableixen els condicionaments següents:
- Aforament màxim 30 % de la superfície total, és a dir comptant zones verdes i làmines d’aigua.
- És necessària l’organització d’una cita prèvia i l’organització d’horaris si del resultat de la primera resultés que se sobrepassa l’aforament.
- Sempre cal garantir la distància de seguretat de 2m entre persones. Però el cert és que aplicant la lògica dels vehicles cal entendre que els membres d’una mateixa família poden estar juntes, però això no excusa del compliment de l’aforament màxim de la zona.
- S’ ha de procedir amb caràcter previ a l’ obertura de la neteja i desinfecció diària de les instal.lacions. I almenys 3 vegades al dia s’ ha de procedir a la neteja de les superfícies de contacte.
- No és possible usar les dutxes de vestidors, no així les instal·lades a la zona de bany l’ús previ de les quals és obligatori abans del bany. Així mateix, queda prohibit l’ ús de fonts d’ aigua.
Totes aquestes normes d’obligat compliment per a l’ús de la piscina comunitària només poden ser-ho comptant amb la plena col·laboració dels veïns i usuaris de les instal·lacions, aconseguint evitar que l’ús de la piscina es converteixi en focus de conflicte veïnal. Hem de recordar que ni el president de la Mancomunitat ni el seu Administrador estan revestits d’una especial potestat per a l’obligació del seu compliment.
Tractem ara el tema de les piscines que alguns veïns estan pensant instal·lar o ja han instal·lat, a les seves terrasses comunitàries d’ús privatiu.
Si bé, la Llei de Propietat Horitzontal ni el llibre V del Codi Civil de Catalunya no fan una especial menció a aquest tema, l’article 553.43.2 assenyala “que els propietaris d’elements privatius que tenen l’ús i gaudi exclusiu d’elements comuns assumeixen totes les despeses de conservació i manteniment d’aquests i té l’obligació de conservar-los adequadament i mantenir-los en bon estat” i en semblant sentit es pronuncia l’article 9 de la Llei de Propietat Horitzontal.
Així doncs, fixat normativament l’obligació de conservació i manteniment, cal assenyalar que les estructures dels forjats actuals estan dissenyades per a una sobrecàrrega d’ús de 350 Kg/m2, i en els edificis de major antiguitat, on els forjats estan formats a base de biguetes, aquesta resistència disminueix admetent doncs menor sobrecàrrega d’ús.
Aplicant una senzilla regla matemàtica resulta que una làmina d’aigua de 30 cms de profunditat, està ja en 300 Kg/m2., a la qual cal afegir el pes de les persones que s’estiguin banyant-se, unit al moviment de l’aigua que és el factor que més pot influir per sobrepassar la tolerància per a la qual va ser projectat el forjat.
Així doncs, qualsevol piscina que sobrepassi aquesta alçada d’ aigua està ocasionant un greu risc per a tota la comunitat. Serà exclusivament el propietari o usuari de l’ habitatge qui assumeixi les possibles conseqüències i responsabilitats derivades de la sobrecàrrega del forjat.
Tornem a la mateixa conclusió que amb les piscines comunitàries, només la responsabilitat veïnal pot estalviar problemes de convivència durant aquest estiu.
Tan sols ens queda des de SIAGANT desitjar-los que gaudeixin de les seves vacances i recordar-los que estem a la seva sencera disposició.